Fahrenheit 451, realitat o ficció.

Fa unes setmanes, un professor ens “convidà” a llegir un llibre amb un títol un poc estrany “Fahrenheit 451”. He de confessar que, en un primer moment vaig pensar que es tractaria d'un llibre de física o alguna cosa així, però no, res més lluny de la realitat. Comencí a llegir­lo i no podia parar. De seguida m'atrapà el seu protagonista, Montag, un home d'uns 35 anys que viu en un univers paradoxal on està prohibit llegir llibres. Pertany a una brigada de bombers que, en lloc de sufocar incendis, els provoquen i cremen els llibres de la gent que incompleix la llei i els guarda a casa, convertint­se en delinqüents. Per influència d'una jove veïna, Montag, es va interessant cada vegada més pels llibres i comença a obtenir els clandestinament de les cases on va a provocar els incendis, per a, posteriorment llegir­los. Per aquest fet, es veu obligat a fugir de la seua ciutat. En aquesta escapada trobarà una sèrie de savis que faran una tasca molt important respecte a la humanitat. Quina? Si ho voleu descobrir, us haureu de llegir la novel·la.  

Aquest llibre m'ha fet pensar molt i plantejar­me algunes coses que també a vosaltres us poden resultar interessants. El tema del llibre és la manipulació de la cultura per part del poder i l'inconformisme de la gent que descobreix que realment és un intent de control i que la vertadera llibertat està en els llibres perquè et fan pensar i ser lliure. L'autor planteja el problema de què passaria si prohibiren els llibres, la cultura, la lectura i que tots fórem el resultat d'aqueixa manipulació, éssers sense idees pròpies, gregaris al servei d'un poder dominant i conspirador. No us sembla que açò no està tan lluny del que ara estem vivint? El que planteja Bradbury com una societat distòpia, no està cada vegada més pròxima a la que estem construint últimament? Jo pense que sí.

Ray Bradbury va escriure Fahrenheit 451 a mitjan segle XX, però sembla molt actual perquè transmet la idea d´una societat en la qual els governants pretenen cremar tots els llibres per eradicar la cultura i crear éssers buits, fàcilment manipulables i mancats de tota aspiració. Tot açò, en certa mesura, es pot apreciar actualment en el nostre entorn, on la cultura i el saber ocupen un lloc poc recomanable en una societat moderna, democràtica i que, aparentment, “pretén” cultivar certs valors com la llibertat, la igualtat, la tolerància, la dignitat etc. Ells no cremen literalment llibres, però si “cremen” als qui volen llegir­los i escriure'ls, transmetent uns models de comportament poc recomanables. Hui en dia, qui està interessat en la cultura (l'art, la pintura, la literatura, la música….) és vist com algú “diferent” en el sentit més pejoratiu de la paraula. Ara encara no podem parlar amb les televisions, com fa el protagonista  de la novel·la, però sí que hi ha gent que passa moltes hores al dia davant d'elles “absorbint” tot tipus de programes “fem” on es dediquen a publicitar éssers patètics que es criden, es perden el respecte, i inclús la dignitat i l'única cosa que valoren són els béns materials però mai els intel·lectuals.

En les nostres mans està canviar tot açò; nosaltres com a joves que som, hem d'aprendre a valorar la llibertat, hem de respectar el món de la cultura i no infravalorar­lo, hem d'aprendre art, pintura, música, literatura etc. i sobretot hem d'aprendre a “llegir” lliurement i a analitzar tot allò que llegim, això ens farà ser més crítics, més persones, més tolerants i sobretot, més lliures.  

Jo us recomaria la lectura d'aquesta novel·la, és genial, molt entretinguda, gens convencional i amb un final molt esperançador respecte al món del saber. Us farà pensar, veure una altra realitat; valorareu més l'amistat, el respecte, la dignitat i la llibertat i descobrireu que la vertadera riquesa està als llibres.

Ferran Antequera, alumne de 4rt ES