Continue parlantvos del gènere políciac amb unes novel.les d'una autora basca que han cridat la meua atenció. El guardián invisible, de Dolores Redondo, i la continuació Legado en los huesos. Aquestes novel.les representen el debut de l’autora donostiarra en el gènere negre. Aquesta trilogia (falta la publicació del tercer volum) ha tingut un èxit sorprenent, us diré que ha estat un èxit de vendes i que hi ha molta gent esperant la publicació del tercer volum. L’obra ha estat traduïda a quinze llengües i ja ha venut els drets cinematogràfics al mateix productor de la trilogia Mil·lenium.
En aquestes novel.les, la inspectora de policia Foral de Navarra Amaia Salazar, és l'encarregada d'investigar uns assassinats que ocorren a Elizondo, el seu poble natal. Com a personatge resulta molt interessant. No respon al perfil dels investigadors nòrdics, tan fracassats emocionalment i tan infeliços. L'autora comenta que el que ha pretés amb Amaia és trencar amb els rols propis d'aquest tipus de personatges de novel·la policíaca : home solitari , amargat i aficionat (de vegades massa) a l'alcohol i les drogues. No serà sols aquest rol el que hi trencarà. La inspectora és guapa, atractiva, metòdica, eficient, i a més ha de treballar en un món envoltada d'homes, que de vegades li ho posen molt difícil. En els dos llibres es veu arrossegada per les trames que investiga, malgrat que intenta que l'objectivitat i el bon treball estiguen per damunt de la seua vida privada. De vegades però, no pot aconseguirho.
Crida l'atenció que els personatges que més la influencien siguen també dones. Dones que han marcat i marquen la seua vida. Una mare que l'ha fet i la fa patir fins a llevarli la son. Sorprén aquest personatge, que descobrim en la primera novel·la i que reapareix amb més força en la segona. Trenca els tòpics de mare amorosa, estimada, que ho dóna tot per la família. Amaia haurà d'acceptar que no és estimada per sa mare i fins i tot acceptar que la seua mare, és la causa dels seus malsons. La tia Engrasi, germana del seu pare, és qui realment li ha fet de mare. Enigmàtica, matriarcal, es mou entre el seny i la màgia. Dóna equilibri a Amaia i és un personatge important a la novel·la. Introdueix un vessant màgic que la transforma en quelcom diferent. Les altres dones que envolten el seu entorn familiar són dues germanes, una de les quals presenta també un vessant fosc, Flora, i que pense tindrà un paper important en el tercer volum. El personatge d'Amaia se'ns presenta per tant com un personatge dual. D'una banda com a inspectora és una dona forta, amb caràcter, de l'altra, i no sols en l’entorn familiar, sembla dèbil, amb pors i inseguretats que creixeran quan torna al seu poble Elizondo i comença a investigar, els assassinats que ocorren en la seua vall natal.
Destacaré com a personatge l'entorn on transcorre la novel·la, la Vall de Baztán, i el poble d'Elizondo, a Navarra. Descriu molt bé els indrets inhòspits i obscurs carregats de llegendes. Mostra la vall i en concret el poble d'Elizondo com a terres de bruixes, d’esperits, d’éssers misteriosos que habiten dins l’espessor del bosc, un bosc ple de pors atàviques encara no superades. Incorpora amb la vall personatges que formen part de la mitologia basca precristiana. El basajaun, personatge entre home i animal que protegeix els boscos. És un ésser protector de ramats i pastors que dóna nom al primer llibre El guardian invisible. D'altra banda la natura és presentada com a senyora dominadora i terrible, i ho fa de la mà de la deessa Mari. També hi apareix al segon volum el personatge del Tarttalo, citat a tots els assassinats que investiga. A més dels elements naturals com la pluja, la boira, el fred, el paisatge, la fauna, la flora, la frondositat del bosc...
Pel que fa a la trama, tant en el primer llibre com en el segon, qui li lleva la són a la inspectora, és una assassí en sèrie, que respon i s'integra molt bé en una vall, que en principi semblaria bucòlica. L'obra té un ritme amè i trepidant, enganxa des del principi, no sols per la trama o el que té de novel·la policíaca, sinó per l'entorn que descriu i els personatges que recrea.
Malgrat tot hi ha alguns detalls que no m'agraden. No m'agrada la manera tan ràpida de resoldre el final del primer llibre. És cert que hi ha una segona part, però... Tampoc no m'agrada alguns dels personatges que envolten la protagonista, com per exemple, el personatge del seu marit, l'americà James. És massa perfecte, no resulta versemblant, com tampoc no ho resulta a Legado en los huesos, tot el que envolta el seu entorn familiar, resulta massa costumista.
Excepte aquestes concessions a la comercialitat, l'autora sap mantenir el suspens i la intriga de manera molt potent. Us les recomane. Gaudireu i passareu una bona estona, i segur que coincidirem amb el desig que hi aparega prompte el tercer volum.
Xelo Guillén, Professora de Llengua i literatura Catalana
No hay comentarios:
Publicar un comentario