POEMES

M'agradaria donar-li or,
Peró només li puc oferir el meu cor,
Que està perdut per ella,
I no la pot oblidar.

L'abraçaria lentament,
Amb una tendressa infinita,
Li apartaria els seus delicats cabells,
Per a vore el seu rostre de seda.

Li faria un gran peto,
Que aturarà el temps,
I els nostres llabis el recordaràn,
Com al bes perfecte.

L'estimaré per sempre,
I estaré al seu costat,
El meu amor cap a ella,
És comparable amb un huracà.

Peró no puc estar amb ella,
El destí ho vol així,
Peró faré tot el possible,
Per a vençe'l i estar junts.

La recorde en la nit i plore,
sent una tristesa enorme,
voldria estar al seu costat,
I sentir el seu cos prop del meu.






Com els petals d'una rosa
Quan s'obrin majestuosos
Esclata de goig la meva ànima
Quan veu el seu bell rostre.

Com el vol d'un ocell
Quan batega les seves ales
Arriba a la meva ment
L'esplendor del seu record.

Com la força del vent
Quan bufa de Llevant
Sona l'eco del seu nom
Que resta dins meu.

Com el cabal d'un riu
Quan naix en un bosc
Discorre pel meu cap
El seu somriure perfecte.

Com el reflex de l'alba
Quan entra per la finestra
S'infiltra pels meus ulls
L'ombra del seu rostre.

Com el Sol de vesprada
Quan s'amaga rere l'horitzó
Brillen els seus sedosos cabells
Que hem treuen la son.

Com un diamant
Quan emet bellesa
S'il.luminen els seus ulls
Amb una llum única

Com les gotes de plutja
Quan cauen del cel
Brollen les meves llagrimes
Perque no està aprop meu.






Soc fill d'una familia humil,fill de llauradors,per tant no puc
oferir-te cap regal,exepte aquestos versos.
Passaria la mà pels teus cabells daurats com si fos un camp de blat
durant la collita.
Exploraria la teva blanca cara atravesant cada part i jugaria amb els
teus llavis. T'agarraria suaument pels teus muncles m'abalancejaria a tu i
t'ompliria el coll de bessos.
Atravesaria cada pam del teu cos i faria que els dos ens concertirem
en una sola persona.
Dormiria al teu costat per sempre amb les cames creuades i abraçant
els teus tendres malucs T'estiraria el braç agafant la teva mà i així
et podria portar on
comença l'horitzó per a besar-te.






Bufant a la lluna demanant un desig
Vaig comprovar la passió d'un pais,
Tots bufant per un mateix objectiu
Ser un poble valent i sense por.
Sense cap arbre que l'empressone
Un pais amb arrels fortes i unides
I amb un camí comú que construir
Junt a un futur que fer realitat.
Un projecte propi de libertat
Relcolçat per un poble unit
Que vol volar per l'inmes cel
I arribar a formar part de l'univers.
Sera díficil aconseguir-ho
Peró la força d'un poble ho pot tot
I ningú podra parar el seu pas
Ni la seva voluntat de llibertat.
El poble tindra el poder
La paraula restara en les persones
La cultura en la memoria popular
I el futur en els seus fills.
L'història l'escriuran els hereus
D'un poble que no oblidarà l'esforç
Que van fer les persones
Per aconseguir un futur digne.

Antonio Resino, alumne del institut.

No hay comentarios:

Publicar un comentario