Rayuela

O CONFESSO



M’agradaria iniciar la meua col.laboració en aquesta revista parlant-vos del llibre Jo confesso, de Jaume Cabré, perquè veig que aquesta obra reuneix les dues vessants bàsiques que té Rayuela: d’una banda, la part literària i, d’altra, el component filosòfic, ètic i moral.

Jo confesso és una llarga carta-confessió que escriu l’Adrià Ardèvol, personatge que podríem qualificar d’ extraordinari pel que fa a la seua formació en estudis i coneixements -toca el violí, parla deu idiomes, escriu llibres, és un gran col.leccionista- però que també és vulnerable -se sent sol, poc estimat de xicotet, i arrossega la culpa per la mort del pare i per altres qüestions que van sorgint al llarg de la novel.la.

Adrià Ardèvol s’adreça a un destinatari intern, personatge de la novel.la, a fi de confessar–li experiències viscudes que entrellaça amb altres fets, personatges, objectes i reflexions.

La història que va narrant és la seua pròpia vida junt a d’altres fets que transcorren des de mitjans del segle XIV fins a l’actualitat. La narració va sorgint-li a l’Adrià més pel fluir del seu pensament que pel transcurs natural dels esdeveniments, per això són freqüents els salts temporals i d’espai i n’hi ha un encreuament constant de narradors i punts de vista.

Seran un violí i una medalleta els objectes que donaran pas a aquest seguit d'històries desordenades -com ja hem dit- al discurs, però que aconseguiran cohesionar-se amb gran precisió a mesura que va creixent la trama. Els espais, els personatges, els objectes i els sentiments creuaran el temps de la història i del discurs i interactuaran entre ells.

En aquest recorregut argumental viurem les diverses formes de la MALDAT i de fer el MAL al llarg d’aquests set-cents anys en què transcorre la trama: fanatismes, crueltats, enveges, formes d’actuar de l’Església, de la Inquisició, de l’Islam, del nazisme… Però si bé el plantejar-se la condició del mal és un dels eixos del llibre, també reflexiona sobre altres estats i sentiments com ara la culpa, l'amor i el desamor, l'amistat i la lleialtat, la importància dels afectes, l'atzar i la casualitat, la música, la insatisfacció, l'èxit, l'obra literària ...

Impressiona tant com el fil argumental la mestria del muntatge: totes les peces del puzle encaixen malgrat haver-hi eixa trama discontínua, eixos anar i tornar en el temps i en l’espai, eixos canvis de narradors i punt de vista que, de vegades, poden arribar a desconcertar.

Al final, el lector -després de seguir els esdeveniments, les dissertacions i conéixer la confessió d’Adrià Ardèvol-, acaba fent seua la reflexió que l’existència del Mal no és qüestió d’una època, ni d’un lloc, ni d’una religió, ni d’una ideologia. I ja acceptada aquesta magnitud és més que probable que pense com l’Adrià que l’afany de viure mirant de no fer el mal ja és lloable, perquè voler viure fent el bé resulta massa pretenciós. Jo afegiria, malgrat tot, que no està de més intentar-ho.

Jo confesso que aquest llibre és extraordinari: impecable literàriament parlant pel que fa a recursos tècnics, tensió narrativa, configuració d’espais, de personatges, referents culturals… Ens endinsa en la reflexió filosòfica sobre la maldat i sobre d’altres assumptes com ara la importància de la lleialtat, dels afectes, la por de l’oblit, l’amor als llibres, a la música, a la vida que va passant al nostre voltant…
Tota aquesta excel.lència ha estat reconeguda per la crítica. L’obra ha estat guanyadora de diversos premis de gran prestigi i ha estat traduïda ja a 12 llengües.


'JO CONFESSO'   de JAUME CABRÉ.
 Ed.PROA / DESTINO.
Any d'edició 2011.
Nombre de pàgines: 1008


Autora del text: EMPAR IBÁÑEZ