Rayuela

Pecats de llengua. Ivan Carbonell Iglesias. Departament de Valencià.
La retòrica i l’oratòria sempre han estat matèries que han ocupat l’interés de filòsofs i de filòlegs. Marco Tuli Ciceró dedicà un llibre admirable a la matèria i l’art de la disputatio era sistema d’ensenyament de l’escolàstica medieval. Tanmateix, el temps tot ho corromp i aquests ensenyaments han caigut en l’oblit. Empobrits i sense l’ensenyament de les humanitats, els ciutadans són cada vegada més vulnerables al bon orador d’intencions abjectes. El pèssim gestor o el tirà poden enlluernar les masses amb una retòrica buida si són brillants i saben emmascarar amb un bon discurs totes les trampes que ens paren. D’exemples, n’hi ha molts, des dels abominables líders de l’Alemanya nazi fins els tertulians televisius de l’actualitat.
  En la formació dels bons prínceps, com diria Maquiavel, que són els nostres alumnes, nosaltres volem proposar-los que paren esment a la correcció de l’expressió oral i escrita, que aprenguen l’art del debat i siguen crítics amb els missatges que els envolten. Pel que fa a la correcció escrita, un bon ensenyament és revisar el que s’escriu, per evitar caure en un pecat de llengua i deixar per a la posteritat en el full d’un examen algun error fatal. Vet ací alguns exemples collits d’entre un florilegi de despropòsits.
Pecat de la no-revisió. No es pot deixar un text sense haver fet una ullada a allò escrit.        - El text proposat és de Petrarca i pertany a Dante.
Pecat de manca de sentit. No és convenient reviure els morts ni tan sols per a fer gestes.
Quan va morir va escriure més de 10.000 versos.

Pecat de confusió de noms. Cal sempre aprendre bé els noms dels autors i dels llocs. 
Eduard Escalante nasqué a Suècia (volia dir Sueca).

Pecat d’ironia. No és un bon lloc l’examen per abandonar-se a comentaris sardònics. 
Com es diu emperador en alemany? Merkel.

Pecat de redacció. Cal no confondre els òrgans amb els orgues ni el cel amb la terra.
El poema és una octava renal.

Pecat de nom. Hi ha noms que mereixen honor i no poden ser vilipendiats vilment. 
L’autor del Quixot és... Manuel de Cervantes.

Pecat de concepte. En allò que no s’ha comprés és millor no insistir o especular.
Líder de la Reforma? El gerent de l’obra.

Pecat d’expressió. Tot i les infàmies comeses, hem de ser educats àdhuc amb l’enemic. 
El valencià estava prohibit pel cabró de Felip V.

Pecat d’ignorància. L’estultícia no és una virtut i saber menys que Ylènia, tampoc.  
Marco Polo descobrí Amèrica.

Pecat d’autoconeixement. És bo conèixer la ciència, la biologia humana, el nostre cos...   
Què és la tuberculosi? És quan tens dolor en el tubèrcul
Pecat de sentit comú. Quan l’oblit ens inunda sempre podem recórrer a la lògica.
Quina llengua va ser substituïda a Filipines: el mexicà.
Pecat d’anacronia. No es poden confondre alegrement els segles i les seues obres. 
On es traslladen les despulles de Jaume I? A la ciutat de les arts i de les ciències.
Pecat d’evidència. Les preguntes esperen respostes denses i elaborades, saberudes.  
L’enamorada de Petrarca era.... una dona

Pecat d’impossible. Ningú, llevat del Comte de Saint Germain, ha viscut diferents eres.
Ausias March tingué uns segles bons i altres no tan bons.

Pecat de comprensió. El que no es comprén a classe sovint no s’expressa amb precisió.
Jaume I introduí el llatí, el castellà i el català a la Península Ibèrica però se centrà en el català.

Pecat d’absurd absolut. La capacitat de raonar i la llengua ens separen dels micos, dels animals en general i de la majoria de programes de TeleCinco. Fem-les servir.
La dona bíblica que apareix al poema és.... Crist.

FRASES MÍTIQUES DE PROFESSORS
“Jo no sóc el vostre amic. Si vos veig al carrer, no vos saludaré. No em saludeu, eh! No sóc el vostre amic, sóc el vostre professor. Ja vos ho he deixat claret.”
                                Carles Martínez, professor de Música de l’IES La Vereda.