Fa un parell d'anys vaig descobrir el naixement del pensament racional a l'antiga Grècia. Fins aleshores mai m'havia plantejat en quin moment l'home havia començat a preocuparse pels problemes del seu entorn d'una manera racional i lògica, deixant a banda els fantàstics mites que totes les societats tenen. Era el pas del mite al logos, el naixement de la filosofia. Pels mateixos temps vaig ensopegar, molt sorpresa, amb l'estreta relació entre aquella clàssica civilització grega en què els homes es reunien a l'?????s?a i la nostra realitat quotidiana. Vaig meravellarme en adonarme que el primaveral març devia el seu nom al déu Mart, i encara més en comprovar que quasi cada mot de la nostra llengua té una història llatina darrere, amb la qual les paraules prenen un significat nou i molt més ric. La universitat, l'Estat, l'expansió del cristianisme, la societat feudal, el llibre... són fonamentals per entendre el present, i tot ens ve donat per l'Edat Mitjana. L'Edat Mitjana que també ens ha enriquit amb els trobadors i la seua concepció de l'amor, Ramon Llull i el naixement de la llengua literària catalana, Ausias March, Bernat Metge i Joanot Martorell entre molts altres. L'humanisme i el Renaixement, l'home com a mesura de totes les coses, Petrarca, Boccaccio, Dante, Michelangelo, Palestrina, Montaigne, Erasme de Rotterdam... De Plató a Nietzsche, d'Homer a Shakespeare. I en són tants que no acabaríem mai.
En aquells moments vaig tindre clar que no podem entendre la nostra societat, la nostra cultura i fins i tot no ens podem entendre a nosaltres mateixos si deixem de banda el nostre passat i oblidem tot allò que ens ha fet tal com som avui en dia. Conéixer i analitzar els nostres orígens és fonamental per poder examinar de manera crítica les nostres idees i tradicions actuals, per poder interpretar el món en què vivim. La filosofia, el món clàssic, la història, la literatura i les arts ens donen el poder de construir la nostra pròpia vida, desfentnos dels tòpics regnants en la societat acrítica i menfotista que alguns s'han encarregat d'anar formant, fentnos esdevenir persones amb un pensament crític i amb una opinió pròpia fonamentada en alguna cosa més que el que diuen els informatius del migdia.
Les humanitats ens permeten endevinarnos éssers humans dins d'una col·lectivitat, vinculats amb altres éssers humans, ens permeten posarnos en la pell dels altres i ens fan aprendre a comprendre la resta de cultures. Les humanitats ens fan conscients de nosaltres mateixos, de la situació del nostre país, i ens ajuden a saber afrontar els problemes que el món pateix. És fascinant veure com cada vegada que un lector rellegeix un llibre li dóna un sentit nou a l'obra, l'actualitza. Amb cada nou llibre llegit, o cada obra d'art descoberta, passa el mateix: ens anem reinventant, anem redescobrint el món.
I és precisament per tot això que malauradament, en l'actualitat, les humanitats queden relegades a mer llegat arcaic i inútil, sistemàticament apartades i menyspreades amb cada nova reforma educativa, i això és molt més greu del que sembla. La cultura humanística perilla. Perilla perquè la volen fer desaparéixer, i hem de posar fil a l'agulla abans que ho aconseguisquen. Joan Fuster (Consells, proverbis i insolències, 1968) ja ho afirmava en un dels seus aforismes: “El que mana vol que els manats siguin dòcils. Tota filosofia de la història ha de partir d'aquesta obvietat”. I els manats, amb un gran bagatge cultural, no ho seran, de dòcils. És per això que els qui manen estan tan capficats en relegar les humanitats a pur entreteniment, sense cap tipus de vergonya. Després encara ens sorprendrà que l'assessora del ministre d'Educació espanyol pregunte quant cobra el senyor Ramon Llull per dirigir la càtedra que du el seu nom, o que certa exconsellera atribuïsca el Tirant lo Blanc a Ausias March.
No podem permetre que facen el que els vinga en gana amb la nostra educació, perquè amb cadascun dels seus desgavells som nosaltres els que eixim perjudicats. Cada atac a les humanitats és un atac a nosaltres mateixos.
Com diria el savi Llull “Puja ton entendre e pujaràs ton amor”. Només així salvarem les humanitats. Només així ens salvarem.
Maria Saiz
No hay comentarios:
Publicar un comentario