Bons amonestaments per al bon estudiant

Per què cal la filosofia? Perquè els filòsofs ja han dit el que nosaltres volem dir, però molts segles abans que nosaltres. Per exemple, Plató en La caverna entén la música com el més elevat dels aprenentatges. A qui pretenguera foragitar la música dels estudis elementals, Plató li pegaria de bastonades fins que diguera prou. No és l’única idea suggestiva; a La caverna es diu que el jove aprenent ha de tenir cura en el procés d’aprenentatge, car podria abusar dels arguments que ja domina i amb supèrbia creure’s que ho sap tot. Tanmateix, si persevera humil, arribarà a esdevenir qui sap si un savi. Per esdevenir­ho, també li caldrà evitar esllavissades freqüents als exàmens, com les que hem anat anotant arreu del País Valencià, allà on hem fet classe. D’aquesta feina emanen aquests amonestaments que l’estudiant pot seguir, si vol millorar sa ciència:

-El bon estudiant evitarà inventar conceptes enmig d’un examen (L’avi del teu pare és el teu..... avipare/ L’acció té lloc... a la Comunitat Valeriana)  

-El bon estudiat no confondrà homenots de la Història amb llengües: (Quines són les llengües de França: francés, basc, català, occità i galileo)

-L’alumne aplicat serà precís en les dates: (Jaume I entra a València el: 1945/ Visigots: el 1711/ Colom i Amèrica: el 1942)

-Així com també serà precís en el nom dels esdeveniments i les coses: (Batalla cabdal de la Guerra Civil espanyola: Waterloo/ En les parts d’una casa les golfes són... xiques un poc “soltetes”)

-L’aspirant a setciències no tendirà a fer broma en un examen: (Defineix terratinent: tinent que va per terra/ Els qui viuen en un convent i vesteixen de negre com en el El nom de la rosa són: àrbitres)

-Evitarà tota intertextualitat equivocada per segur que a priori n’estiga: (El poema d’Ausiàs March es diu “Càntic.... d’amor, himnes de pau)

-No confondrà noms per molt que el desig de la beguda l’encegue: (Autor de La Celestina: Fernando de Riojas/ Obra de Víctor Català: Sol·licitud)   

-Coneixerà moltes llengües, car parlar­ne sols una tot i poderosa no és humanista:   (Digues una llengua d’Espanya: l’estremeny/ Els maulets eren... duien mules)

-Així com també s’emocionarà al davant de la riquesa dialectal de les llengües: (Digues una marca de dialecte de català central: Park)

-Farà cas de la ciència i observarà la riquesa del món i de la naturalesa: (L’estruç i el pingüí són... amfibis/ Que acabà amb els grans sauris? el Big­Band)

-Coneixerà el patrimoni material i immaterial de l’art generat per les religions: (Defineix jueus: seguidors de la religió musulmana)

-Estarà atent als errors de la traducció, car traductore, tradittore: (Tradueix muleta: tercera cama/ Tradueix ganadero: ramer/ Tradueix látigo: tralla/ Tradueix mendrugo: mendrug/ Tradueix borrador: alcohòlic)

-No animarà éssers que no poden ser vius, com Frankesteins de Shelley i golems: (Passa a passiva “Eugeni va agafar la bici d’Enric per assistir a l’acte”: La bici d’Enric va assistir a l’acte per agafar­la Eugeni”) 

-S’estimarà la terra, car d’on és natural és la seua nació i n’ha de tenir orgull: (Famosa batalla que tingué lloc el 25 d’abril de 1707: De Resurrecció)

-I sobretot no confondrà termes que poden ofendre l’Altíssim o el sentit comú: (Quin càrrec ocupà Bernat Metge a la Cancelleria: Déu)

Ivan Carbonell Iglesias, professor de Llengua i Literatura Catalana