VIVIM REALMENT EN UN ESTAT DEMOCRÀTIC?



Per a explicar què és el dret a decidir és necessari repondre a tota una sèrie de qüestions: En primer lloc, què és un estat democràtic en el segle XXI?, a continuació, quins són els components que formen eixe estat democràtic?. Què és l’estat espanyol, com està concebut? . Finalment, argumentarem perquè en una societat democràtica no s’ha de tindre por a que les persones decidisquen el seu futur polític, econòmic i social.

En primer lloc respondrem a la pregunta què entenem per un estat democràtic en el segle XXI?
Precisament pensadors moderns que van sofrir violència en les seves societats són els qui van afirmar que l’estat és conseqüència d’un pacte o contracte entre els individus d’una societat amb l’objectiu de fer la vida més sostenible o millor.
Però, quins components formen un estat democràtic? El sufragi univesal. a partir el qual totes les persones com a inidvidus d’una societat que pacta i disposen del poder del vot. El fet que hi haja una constitució, que és l’ expressió del pacte o acords que s’han assolit entre tots i que tots accepten.Un altre pilar bàsic és la separació de poders, amb l’objectiu de què el poder controle el mateix poder (judicial, legislatiu, executiu). També és molt important i fonamental el respecte a les llibertats individuals i respecte a les minories, per evitar el control de les majories. Per últim, la creació i existència d’un sistema de partIMG_1517its per respresentar les diferents opcions o tendències d’una societat

En segon lloc, és necessari respondre a la pregunta de com està constituït l’Estat Espanyol per entendre quins són els arguments que utilitza per negar-se al dret a decidir dels catalans.
Espanya, és un monarquia parlamentaria que està constituida de forma intermèdia entre l’estat centralitzat i un estat d'autonomies. Conté un constitució de més de 30 anys. Segons l’article 2. “La constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación Espanyola, pàtria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el drecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas
Segons l’article 137. “El estado se organiza territorialmente en municipios, en provincias y en las comunidades autónomas que se constituyan. Todas estas entidades gozan de autonomía para la gestión de sus respectivos intereses.
Però tot açò com s’ha aplicat? realment hi ha hagut algun tipus d’apropament entre l’Estat i Catalunya per fer-se entendre, s’ha buscat el consens o pel contrari s’han utilitzat i aplicat aquests articles per marcar més les diferències?

Aquets dos articles són el motiu del qual els catalans no poden conseguir la independència segons el govern espanyol. Ells justifiquen que Espanya es una nació que comparteix un sentiment cap a la pàtria d’Espanya i que no es pot separar. Clar que si ho llegim sense pensar podem entendre que tenen tota la raó que Espanya es indisoluble i que els catalans formen part d’espanya pero, sabem quina diferència hi ha entre un estat i una nació?
Un estat és un conjunt d’institucions que han estat creades per organitzar la vida i les activitats de les persones que viuen en un mateix territori. Aquestes persones estan governades per les mateixes lleis i viuen sota el mateix poder, no s’ha de confondre estat amb el terme nació, que es refereix a un conjunt de persones que tenen una identitat, cultura, constums, història propis que no tenen perquè concidir amb les fronteres dels estats, clar exemple és Catalunya.És una de les principals raons per la qual, la majoria de partits  polítics catalans reivindiquen el dret a decidir com a senyal d’una democracia madura.
A més a més Catalunya no demana exactament en el seu conjunt que per ser una nació han de ser necessàriament independents, sinó que primer demanen “el dret a decidir, mitjançant un referèndum (una aprovació de textos normatius o decisions de política general on els ciutadans mostren el seu acord a desacord)
I jo em pregunte, és el dret a decidir incompatible amb un estat democràtic del segle XXI? És té por al fet que  decidisca la gent? perquè?
Els sentiments dels pobles no es poden frenar per cap tipus de mecanisme perquè està en la ment  i els sentiments de poble . Açò ha perdurat al llarg dels segles. Des del 1707, malgrat les repressions, els enfrontaments i els interressos per soterrar el sentiment d’un poble. Si això no ha passat durant 400 anys, podem pensar que ara, en plena democràcia, això es impossible de canviar, si ho demana un poble? Aquest IMG_1517poble, no sent que  forme part de la nació d’Espanya. Aquest poble pensa diferent, té una cultura diferent i el que és més important vol decidir, doncs que dicidisquen. Això podem fer-ho legalment si es vol, si l’Estat Espanyol vol. Tenim, segons la constitució  una democràcia, no? doncs que ho demostren. Ja els gran pensadors com Abraham Linchon deien:

“la democràcia és el govern del poble, pel poble i per al poble”
Igualment altres polítics pensadors deien
“La democràcia és una forma superior de gover perquè es basa en el respecte de l’home com ésser racional”.
Jo em quede a amb la frase : de  Joseph Alois Schumpeter que diu:
“la democràcia és aquell acord institucional per arribar a les decisicions polítiques en que els individus adquireixen el poder de decidir a través d’una lluita competitiva pel vot de la gent.”

En conclusió açò ha estat una reinvindicació històrica no sols perquè el govern mai ha volgut involucrar-se ni cedir a les demandes econòmiques, socials i civils sinó perquè Catalunya malgrat la Guerra de Successió, malgrat la victòria de Felip V, malgrat les repressions culturals, socials i econòmiques posteriors, sempre ha tingut un sentiment d'estat propi i això s'ha mantingut en la memòria dels catalans.
Ara la democràcia del segle XXI haurà de posar remei si és una vertadera democràcia, si creu en el dret a decidir, si es capç de canviar la constitució per obrir les portes cap un nou model d'estat. Si és capaç de ser un estat democràtic.

No hay comentarios:

Publicar un comentario