RIMES I LLEGENDES... DE SEXE

Mónica Perete
Professora de Biologia i Geologia


En les seues Rimes i llegendes Bécquer parlava molt d'amor. Però només de la part espiritual, obviant la part física, la sexualitat. Tot molt platònic. Hui serem més terrenals; parlarem de cossos. De cossos excitats, sexualment excitats; potser enamorats; de segur, emocionats, interessats, alegres. Perquè la sexualitat té un component físic, fisiològic. I també té molt de sentiment, encara que, de vegades,  puga no ser un sentiment d'amor. És un component fonamental de la majoria de persones. Ens fa sentir plens, satisfets, vius, emocionats, alegres, eufòrics. El contacte físic amb una altra persona, fins i tot encara que no siga un contacte sexual, ens fa vius; ens fa sentir a prop de l'altre, comunicat amb ell; establix un vincle, que pot ser momentani, però que hi és.

Durant les classes de Biologia, quan tractem la reproducció; o en qualsevol altre moment en que ix el tema, i que jo aprofite per parlar de sexualitat, els alumnes em plantegen dubtes i en fan comentaris. La veritat és que em sorprenen molt, de vegades. Els adults creiem que, com que tenen internet, ho saben tot. I no. N'hi ha molta informació. Però també molta desinformació. Pàgines serioses i pàgines, milers, amb barbaritats. I ells no saben distingir-les. De fet, tampoc els adults sabem, en molts casos. I també estan les pel·lícules porno; ningú es creu a ulls clucs. Així que analitzarem alguns dels mites, de les llegendes que corren per ahí, referides a la sexualitat, a les relacions sexuals i a la reproducció.

“Impossible quedar-me embarassada si ho faig dempeus”, “no et quedes embarassada la primera vegada que ho fas”, “si te llaves bé amb la dutxa després de fer-ho, no et quedes embarassada”
Puc entendre que algú es crega la primera i la tercera, encara que no són certes. Però no entenc el perquè de la segona. Sempre que els espermatozoides entren a la vagina, en la quantitat que siga, per la via que siga, poden arribar a un òvul que es trobe a les trompes de Fal·lopi i fecundar-lo; per tant, pot haver un embaràs. Encara que estigues dempeus, els espermatozoides tenen mobilitat per a poder arribar a l'úter i continuar el seu camí cap a les trompes; sense cap problema.
Encara que et llaves, els espermatozoides ja han començat el seu camí; no s'esperen a veure si tu vols llavar-te i llevar-te-los de damunt. Cosa que no podries mai, perquè n'hi entren milions (al voltant de sis-cents milions en una ejaculació).
Pel que fa a la primera vegada... Si en eixa primera vegada hi ha penetració, pot haver embaràs. De nou, si entren espermatozoides i troben l'òvul... voilà! Regalet! No hi ha cap raó que impedisca la primera vegada una fecundació. Perquè tot funciona igual sempre; tant si és la vegada número u com si és la que fa cent.

Sobre com pot una xica quedar-se o no embarassada, es diuen moltes coses, no certes.
- Amb la “marxa enrere” (extraure el penis de la vagina abans l'ejaculació) poden entrar espermatozoides que s'alliberen abans l'ejaculació. Premi!
- Amb el sexe oral no poden arribar espermatozoides a l'òvul de cap manera. Arriben al tub digestiu. Continua provant!
- El sexe anal no pot produir embaràs perquè els espermatozoides no troben l'òvul, es queden al recte. Continua provant!
- Durant la regla pot haver òvuls i, per tant, embaràs. Es deu a que el cos no funciona com un rellotge. El moment de l'ovulació pot canviar per molts motius (malalties, estrés...). Premi!



Virginitat i himen
Aquest tema és un dels que més nerviosa em posen, he de reconèixer-ho. Per l'enorme pes que té, per tot el que afecta a moltíssimes dones (sobretot), per la de vides que ha truncat, per l'angoixa que crea. Em pregunten sovint sobre la virginitat.
Què és virginitat? Mireu les definicions de virginitat i de verge que ens dóna el Gran Diccionari de la llengua catalana:

Virginitat
Etimologia: del ll. virginĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
femení
1. Estat d’una persona que és verge.
2. Anatomia animal. Estat d’una verge, caracteritzat anatòmicament per la conservació de l’himen.
3. Virtut que consisteix a mantenir-se verge per motius ètics o religiosos.
4. Religió i cristianisme. Condició de les persones que, temporalment o a perpetuïtat, s’abstenen de relacions sexuals per a consagrar-se al servei diví.
Verge
Etimologia: del ll. vĭrgo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
[pl verges o, ant i dial, vèrgens]
femení
1. Dona que no ha tingut relació sexual amb cap home.
2. Especialment litúrgia. Dona que l’Església distingeix entre els sants pel fet d’haver servat completa castedat. Santa Eulàlia, verge i màrtir.
3. la Verge Maria (o simplement la Verge) cristianisme La Mare de Déu.
4. verge consagrada (o simplement verge) cristianisme Religiosa, monja.
adjectiu
1. Dit de l’home o de la dona que no han tingut experiències sexuals. Es mantingué verge fins a la mort.

(He llevat de la definició els apartats que no estan relacionats amb el que ens interessa.)

Per parts. “Estat d’una verge, caracteritzat anatòmicament per la conservació de l’himen.” L 'himen és una membrana situada al principi de la vagina que forma part dels genitals externs. No se li coneix cap funció i pareix que, simplement, són restes que quedaren en obrir-se la vagina durant el desenvolupament embrionari. Aquesta membrana no sol tancar completament l'entrada a la vagina. Pot tindre orificis de diverses formes que permeten l'eixida del fluix menstrual. En general és bastant flexible, i deixa pas a l'entrada de tampons, dits durant la masturbació o penis durant la còpula. És cert que de vegades pot trencar-se, sagnar i produir dolor. Però en absolut comparable amb la llegenda que ens conten. Una dona pot no tindre pràcticament himen des del naixement. O tindre'l trencat abans del primer coit. O no trencar-se-li després del primer coit. És a dir: no hi ha forma de saber amb certesa, mirant una vagina, si la persona ha tingut o no relacions amb penetració.

Seguim. “Dona que no ha tingut relació sexual amb cap home.” I qui ho sap, llevat d'eixa dona? I a qui li importa, llevat d'eixa dona? I qui vol controlar-ho? De segur, no eixa dona. Tornem al control de les dones mitjançant la seua sexualitat. La societat diu a una dona amb qui pot mantindre relacions sexuals: només amb el seu marit i després del casament. I li diu que té l'eina (ja sabem que fal·lible, tramposa) per a controlar si ha fallat en el que s'esperava d'ella. I si creuen que ho ha fet... ja pot preparar-se, perquè estarà maleïda i condemnada. Això és el que passa encara en moltes cultures. I ha passat en la nostra fins fa quatre dies. És més, l'Esglèsia acaba de proposar que continue sent així. “Com passa el temps!” diem moltes vegades. Mentida; no passa, per a moltes coses. Moltes xiques continuen molt preocupades per la virginitat.
Molt bé. I si les relacions que es mantenen no inclouen la penetració? Seria verge encara? I si, amb la penetració no es trenca l'himen? I si les relacions no són amb un home sinó amb una dona? I si es tracta de masturbació però es trenca l'himen? En tots aquests casos... què passa, segons els “defensors” de la virginitat? No n'hi ha cas. No té sentit.

Més: “Dit de l’home o de la dona que no han tingut experiències sexuals.” Ui, mira quina casualitat. Al final apareix la virginitat de l'home! Però...com sabem si un home és o no verge? Ah, que no podem! Ni amb eina tramposa ni sense ella. Creurem en la seua paraula. A l'home no cal controlar-lo. Ell té carta blanca per a experimentar.
Així i tot, què seria un home verge? Tornem a les preguntes sense resposta d'abans. Només si hi ha coit deixa de ser verge? I si es masturba? I si li masturben?

Acabem: “Virtut que consisteix a mantenir-se verge per motius ètics o religiosos.”  Flipant. Diu el diccionari de Bromera que virtut és “qualitat bona d'una persona”. Les altres virtuts que promulga l'Esglèsia catòlica van encaminades a fer millors les relacions amb les altres persones, a ser millor persona (paciència, generositat...) De quina manera beneficia a ningú el fet que jo no mantinga relacions sexuals? I com em fa a mi millor el fet de no gaudir del meu cos, el fet de reprimir i amagar el meu instint, els meus sentiments?

(Mira aquestes pàgines sobre l'himen:
https://irenealcubilla.wordpress.com/2015/05/26/ideas-negativas-sobre-el-himen-de-leticia-sabater/
http://ciencia.ara.cat/centpeus/2013/11/29/himen-la-membrana-dels-mites/)

"La grandària no importa"
I qui ho diu? És mentida! Clar que importa! No és el mateix gran que xicotet. Prefereixes un gelat enorme o un de menut? Doncs... depén del sabor, del moment... Si és per a postres, potser millor un de xicotet; si és per al berenar, un de ben gran. Però hauràs de conformar-te amb el que tingues.
Si parlem de qualsevol tipus de joc sexual o de carícia, la grandària del penis no té cap importància. S'acaricien igual, proporcionen el mateix plaer a l'amo del penis; i també a l'acompanyant, si n'hi ha.
Si parlem de penetració vaginal... La vagina no és un òrgan buit. Les seues parets són flexibles i, normalment, estan en contacte entre si, sense deixar un espai al mig. Si s'introdueix un penis (o un dit) les parets s'acomoden al seu voltant, abraçant-lo. Així que fan contacte amb ell, siga la que siga la grandària.
Un penis molt llarg pot fer mal, perquè xoca fort amb la part del fons de la vagina, amb el coll de l'úter. Un penis més curt pot tindre premi extra per a la dona: potser arribe just al punt G i l'estimule, cosa que no fa un de llarg. Ja vegeu: un gelat grandot no sempre ve bé.
Encara que pot ser que el terme mitjà siga l'ideal. I a moltes dones els agradarà més tirant a gran que a xicotet. Clar que pot ser. Això vol dir que els homes que el tinguen menut no poden “menjar-se una rosca”? Doncs no. Hauran de treballar-se altres armes i utilitzar bé la que tenen.
De totes maneres... Cadascú té un cos diferent; cadascú té els seus peus,  penis, mamelles, malucs, vulva, mans, cames, cul... I els tindrà per sempre. Eixes són les teues cartes, no pots descartar-te i agafar-ne d'altres. Aprén a jugar amb eixes, a gaudir-les, a traure'n partit. Descobrix, siga com siga el teu penis, què t'agrada més. Si ets la parella, pregunta i descobrix l'altre; i demana què vols tu, digues com t'agrada que t'acaricien.
Al capdavall, tingues en compte que la penetració no ha de ser la part més important d'una relació. Ni indispensable. I que, si n'hi ha, va acompanyada de jocs i carícies per tot arreu que en són, de ben plaents.

“Masturba't i tots els mals del món cauran sobre tu”
Crec que este tema el tenim prou superat. Però encara se senten amenaces. Algunes de les que he trobat: ceguera, pèls a les palmes de les mans, grans, infertilitat, disminució erèctil, epilèpsia, sordera, mongolisme, mala memòria, bogeria. És de pel·li de riure. Quin cap és capaç d'imaginar totes aquestes malediccions pel fet de masturbar-se? Pensem amb tranquil·litat. Les reaccions del cos quan ens masturbem són les mateixes que quan tenim relacions sexuals amb algú. Què podria canviar en el meu organisme per estar a soles? I si és un altre el que m'ho fa, és diferent? Com sap el meu clítoris o el meu penis que la mà que l'acaricia és meua o de la meua parella?
El que sí pot ser perjudicial és viure-ho amb un sentiment de culpa. Perjudicial per a la meua estabilitat emocional. Res més. I per què hauria de sentir-me culpable? Faig mal a algú? No; estic descobrint el meu cos, com reacciona als estímuls, com m'agraden més les carícies, on i com no m'agraden. Estic fruint. Simplement. I això val tant per a homes com per a dones. Que molts es pensen que només els xics poden masturbar-se. I pareix que en les xiques fa lleig. I no. Tots podem. I estarem aprenent sobre la nostra sexualitat. I gaudint, que és del que es tractava.


Rimes
Ja hem vist llegendes sobre sexe. Ara, rimes. No hi té molta relació; simplement volia compartir amb vosaltres alguns poemes que m'agraden. Per trencar la imatge de la sexualitat com alguna cosa bruta, que cal amagar. Per llançar-hi llum, per mostrar-ne la bellesa.

Cançó explícita, de Pau Alabajos (escolteu-la ací: https://www.youtube.com/watch?v=bTfIe_hOfAU)
i apaga la llum
i tanca els teus ulls
i escolta el silenci
de l'habitació
i no tingues por
no et pense fer mal
només vull recórrer
la pell del teu cos
però no alces la veu
no faces soroll
no tinc altra forma
de dir-te el que sent
i et bese en el coll
molt a poc a poc
et toque els cabells
amb la punta dels dits
i et sent respirar
molt ràpidament
serà que et mossegue
amb tendresa els mugrons
i comence a baixar
a baixar i a baixar
i observe com s obri
el teu sexe latent
ja estic dins de tu
habite el teu cos
i et bese en la boca
fanàticament


Els amants, de Vicent Andrés Estellés
La carn vol carn (Ausiàs March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.