JOAN RIBÓ: ¿COMENÇA UNA NOVA ERA?

Des del dia en què va entrar a l’ajuntament, Joan Ribó ens ha donat la imatge d’aquell home senzill i amb una ment oberta que va al treball en bicicleta i pren decisions que feia temps que no es veien en aquesta comunitat. Ara, els alumnes de 2n de Batxillerat de Sociologia de l’IES La Vereda, tenim la sort d’oferir-vos una entrevista a aquest home d’idees fermes, que ens parlarà sobre el seu punt de vista cap als milers de refugiats que, dia a dia, desembarquen a les nostres costes i sobre altres temes d’importància.

Ribó, partidari que València passara a formar part de les ciutats-refugi europees des de finals del 2015, abans de ser alcalde de València, va cursar la carrera d’Enginyeria Agrònoma a la Universitat Politècnica de València, on va fer de professor. També va exercir de docent en instituts públics de València, Manises i Meliana.

Ribó comença la seua carrera política al Sindicat Democràtic, proper a posicions ideològiques cristianes progressistes, encara que, més tard, ingressà en el Partit Comunista del País Valencià. Al 1992 es converteix en el Secretari General d’Esquerra Unida del País Valencià. Deixà el càrrec en aquest partit l’any 2003. També va formar part de CCOO. Després d’ocupar un paper secundari políticament parlant, Ribó torna, el 2010, a la primera línia política en ser proclamat primer candidat de la Coalició Compromís en les eleccions a l’alcaldia de València el 2011. Des de maig del 2015 és l’alcalde de la ciutat de València i el portaveu de la coalició Compromís.

Com ja hem dit abans, Ribó ha sigut una figura pública de la qual s’ha parlat molt els últims mesos a causa de les seues mesures poc convencionals al País Valencià i del seu afany per prendre decisions i proposar lleis que volen instaurar una comunitat que ha de ressorgir socioculturalment i política després de l’últim govern present a la Comunitat.

A continuació, us adjuntem l’entrevista que els alumnes de 2n de Batxillerat i part del professorat de l’IES La Vereda vam elaborar a Joan Ribó. Esperem que us agrade.

1.- L'ajuntament que vosté presideix ha apostat per la creació d'una Regidoria de cooperació al desenvolupament i migrants. Per què en considera vosté necessària l'existència a la ciutat de València? Quins són els objectius principals que es pretenen abordar des d'aquesta regidoria?

Des del nou equip de govern de l'Ajuntament de València, vàrem tindre ben clar que la cooperació al desenvolupament i els drets de les persones migrants havien de tindre una visibilitat clara tant a l'organigrama de l'estructura de govern, com als pressupostos municipals del pròxims anys.

Els objectius d'aquesta regidoria són ben clars, coordinar les polítiques municipals de cooperació, per tal de reforçar les tasques de l'ajuntament en aquesta matèria.

2.- El mes de juliol de l'any passat, es va anunciar la creació del Consell Municipal de Migració, un òrgan participatiu, operatiu i decisori que pretenia obrir canals entre la ciutadania i l'ajuntament, segons va comunicar el regidor Roberto Jaramillo. En quin punt es troba aquesta iniciativa?

En este moment la constitució del Consell Municipal de Migració està pendent de l’aprovació del reglament per part dels serveis municipals de l’ajuntament, i als pròxims mesos passarà pel ple municipal. En este moment ja s’ha parlat amb els agents implicats i s’ha establert un document consensuat amb tots ells per al funcionament d’este Consell.

3.- Què suposa la declaració de València com a ciutat refugi?

La declaració de València com a ciutat refugi va suposar en primer lloc un símbol, la nostra ciutat donava la benvinguda als refugiats que fugien de la guerra a Síria i Iraq. Al mateix temps es posa en marxa una pàgina web per a que la ciutadania poguera col·laborar dins de les seues possibilitats, oferint un lloc al seu llar, donar classes de castellà o valència als refugiats i també aportant diners a uns comptes creats específicament i baix el control de la intervenció municipal.

Amb la coordinació amb la Vicepresidència de la Generalitat, coordinem la futura arribada dels refugiats al port de València, a un edifici emblemàtic com és el Veles e Vents. Però tot això s'ha vist bloquejat per les polítiques repressives del Govern de Mariano Rajoy.

4.- En quina mesura condiciona l'Estat espanyol les polítiques migratòries que l'ajuntament pretén aplicar a la ciutat?

Totalment, les polítiques migratòries són competència de l'Estat i com s'ha vist aquest Govern, ara en funcions, no ha tingut la suficient alçada de mires ni tan sols per a complir al cupos fixats per la Unió Europea. Esperem que la formació d'un futur govern progressista a la Moncloa puga pegar un gir de 180º de l'actitud amb la crisi dels refugiats.

5.- El passat mes de novembre, el ple de l'Ajuntament de València va aprovar una proposta per a demanar al govern central el tancament del Centre d'Internament d'Estrangers -CIEs- de Zapadores. Quins motius van dur a Compromís, PSPV i València en comú a votar a favor d'aquesta iniciativa, la qual va comptar amb el vot en contra de PP i Ciutadans? Es planteja l'Ajuntament de València crear institucions autonòmiques no dependents del Ministeri d'Interior que facen front a la crisi dels refugiats d'una manera eficaç i digna?

Els CIEs són centres penitenciaris fora de la legislació municipal, autonòmica i estatal, per això des del govern municipal tenim ben clar que han de desaparèixer. A més a la nostra ciutat comptem amb un centre, el de Sapadors, on les denúncies dels interns i de les ONGs en quant a les condicions de salubritat i seguretat, ens han fet demanar que un equip tècnic i polític encapçalat per la màxima autoritat municipal, puga comprovar les condicions en les que estan els interns al centre. Però no hem tingut l'autorització pertinent del Ministeri de l'Interior per a poder accedir, i continuem esperant.

En quant a la creació d'institucions autonòmiques per a atendre a la crisi dels refugiats, ara mateix és impossible, ja que les competències són de l'Estat i no trobem la complicitat necessària per part del Govern, haurem d'esperar a un futur govern progressista per a poder coordinar i col·laborar institucionalment amb la crisi dels refugiats.

6.- Quin paper assigna vosté a l'escola en el procés de normalització del fet migratori en el necessari canvi de mirada de la ciutadania cap a les persones que es veuen obligades a abandonar el seu país per qualsevol motiu aliè a la seua voluntat?

L'escola ha de tindre un paper fonamental en el procés de normalització del fet migratori, tant en la crisi dels refugiats polítiques com als migrants per motius econòmics. Jo he sigut professor de diferents instituts als últims 40 anys, i he vist com l'arribada dels migrants a les nostres aules, suposaven l'obertura de la comunitat educativa a noves formes de pensar el món.

Este procés al mateix temps ha provocat que la convivència a les aules amb alumnes provinents d'arreu tot el món, a comprendre les necessitats a les que s'enfronta la comunitat migrant, i ser una part fonamental al procés d'integració a la nostra societat.

7.- En un pla més general, què creu vostè que caldria canviar a nivell polític, econòmic, cultural, educatiu, etc, per aconseguir que les persones no es vegen obligades a abandonar els seus països i es respectarà el dret de tots a viure a qualsevol lloc del planeta que decidiren?

Primer de tot crec que seria fonamental que qualsevol esser humà poguera triar voluntàriament on ha de viure, és a dir, primer de tot viure al seu propi país, assegurant el respecte als drets humans a tot el món i amb les possibilitats de treballar. En este moment eixa situació és força complicada, com s'ha vist al conflicte siri, així que els països amb recursos i que defensem els drets humans hem de complir amb les nostres obligacions i acollir als refugiats dels llocs on els seus drets no estan garantits.

8.- Quines polítiques i mesures concretes proposa vosté des de l'Ajuntament de València per tal de donar resposta institucional a aquesta necessitat d'acollida?

Les nostres polítiques estan ben clares, primer de tot destinar una partida del pressupost municipal per a cobrir una part de les necessitats dels acollits i després que l’Ajuntament puga coordinar les possibilitats de la gent de la ciutat que vol ajudar ja siga amb aportacions materials o personals per als refugiats.

9.- La institució escolar i els CAES (Centres d'Actuació Educativa Singular) són una peça clau per tal de compensar els desequilibris econòmics i socials. Com considera que les institucions podrien compensar aquesta tipologia de centres que assumeixen alumnat pertanyent a col·lectius de minories ètniques i culturals entre els qui hi ha molts refugiats? Quines mesures concretes proposa per tal d'afrontar aquesta crisi a València?

Este tipus de centres que pertanyen al sistema d’educació públic i són fonamentals per a la integració dels alumnes amb necessitats especials, ja siguen per pertànyer a minories ètniques, problemes econòmics o socials. Les institucions han de dotar al sistema públic dels recursos necessaris per a poder assegurar l’educació de tots i totes. A més hem d’exigir que els centres privats finançats amb recursos públics també asumisquen les seues obligacions en la matèria.

A la ciutat de València als centres educatius de titularitat municipal i amb coordinació de la Conselleria d’Educació a la resta de centres, assegurar que disposen dels recursos materials i personals necessaris.

10.- Estem acostumats a la figura del refugiat per conflicte bèl·lic que sol·licita asil, però què passa amb els refugiats que migren per altres causes diferents?

Ara mateix la figura del refugiat per la seua repercussió als mitjans està sobreposada mediàticament, el que no ens ha de fer oblidar que la gran parts dels moviments migratoris són per raons econòmiques, que tenen el mateix dret que els polítics a buscar els recursos per a assegurar una vida digna per a ells i les seues famílies.

11.- Opina vostè que està present un sentiment de temor per part de la població espanyola, pel fet que vinga un gran nombre de refugiats al nostre país?

Pot ser que a una part de la població existisca eixa por, però com hem pogut comprovar en el cas concret de l’Ajuntament de València, el sentiment de solidaritat de la població valenciana amb la situació dels refugiats és majoritari.

12.-Què opina sobre la paràlisi europea davant la crisi dels refugiats siris?

La paràlisi d’Europa és un dels reptes més grans des de la creació de la Comunitat Econòmica Europea, en este moment s’ha posat en entredit la llibre circulació de persones dintre de la Unió, el que és un dels punts clau de la integració i construcció de la Unió Europea. Anem cap a una Unió Europea cada vegada més centrada en els temes mercantils i menys en el benestar de les persones.

13.- Pensa que el govern del Partit Popular sent por per l’arribada de refugiats?

El govern del Partit Popular s’ha posicionat junt als governs més reaccionaris de tota Europa contra l’arribada dels refugiats. Com hem pogut comprovar, no s’han complit ni una mínima part del cupo fixat per la Unió Europea a l’Estat.

14.- L’educació ha de jugar un paper rellevant a l’hora de crear individus conscients dels seus interessos i necessitats. Creu en la capacitat de l’educació per dissipar els possibles temors de la ciutadania? És possible, amb lleis com la LOMQE, fomentar l’esperit crític i reflexiu dels joves estudiants?

L’educació és fonamental al procés de socialització de tota la ciutadania, està clar que l’educació primària i secundària juga un paper molt important al tractar-se dels més joves, però l’educació és un procés que mai s’ha d’aturar.

Lleis com la LOMQE impedeixen clarament fomentar l’esperit crític i reflexiu dels més joves, ja que limita clarament l’autonomia dels estudiants. I està és una de les raons per les que el nou govern ha de treballar ràpidament per aprovar una nova llei educativa amb el major consens possible.

15.- Per últim, ens agradaria conèixer la seua opinió pel que fa la importància de la participació ciutadana en els processos de canvi social i de mentalitats. Quin paper deuen jugar les institucions –en aquest cas l’Ajuntament de València- quan es troben amb moviments socials amb un gran potencial d’emancipació?

Un altre dels punts claus del nou equip de govern de l’ajuntament és apostar per la participació ciutadana com a eina fonamental per a la presa de decisions. Als últims 24 anys hem vist com l’antic equip de govern donava l’esquena a qualsevol mostra de participació de la ciutadania, per eixample per aprovar els pressupostos o diferents actuacions urbanístiques, com el Cabanyal o la modificació del PGOU.

Als pressupostos del 2016 hem destinat una partida de 7 milions d’euros destinats a projectes d’inversions triats directament pels veïns i veïnes a través de les juntes de districte. A més hem posat en marxa el projecte Va Cabanyal amb la participació de tot el teixit associatiu i veïnal del Cabanyal per a poder pegar la volta al procés de destrucció del barri projectat per l’antic equip de govern del Partit Popular.

Després d’aquests primers mesos de govern, senyor Ribó, ens ha demostrat el seu compromís veritable amb tots els sectors de la població de València, encara que les seues mesures hagen estat igualment criticades com ben considerades pel poble. Per part dels sectors educatius, volem oferir-li tot el nostre suport i desitjar-li tota la sort que es necessita per dur endavant una ciutat que, fa cosa de mesos, encara estava sota el poder d’aquells polítics que quasi enfonsen l’àmbit cultural, polític, econòmic i educatiu de València. Des d’ací volem alentar-lo perquè seguisca portant a terme la seua tasca com fins ara l’ha portada i perquè no perda mai l’essència d’aquell Joan Ribó, eixe ciutadà senzill i planer que es dirigeix a la feina en bicicleta.